I trobo que és molt cert. En tots els àmbits de la vida els petits gestos, les petites coses normalment són decisives i tenen molta importància. Primerament, perquè la majoria de nosaltres no estem capacitats, ni potser tenim oportunitat, de fer grans coses. La vida de la majoria de nosaltres consisteix en fer una mida d’allò més normal, una vida que no crida gaire l’atenció i que passa molt desapercebuda. Només algunes persones –poques- tenen molta rellevància i tenen el poder de canviar la història, per a bé o per a mal. A més, normalment només ens fixem amb aquests grans fets i menyspreem els petits detalls. Aquí podríem recordar aquella popular cançó anglesa que diu:
Per un clau es va perdre una ferradura,
per una ferradura, es va perdre un cavall,
per un cavall, es va perdre una batalla,
per una batalla, es va perdre un Regne.
I tot per un clau d’una ferradura.
Un dia m’explicava una persona que es va donar de baixa de Telefònica perquè la companyia havia contractat Rodrigo Rato, un dels imputats pel cas Bankia. En un primer moment vaig pensar que era un gest sense importància, però després, pensant´ho bé, vaig veure que no ho era i que si molta gent féssim petits gestos com aquest potser les coses canviarien. Això potser ho podríem fer amb companyies elèctriques, bancs, comerços, restaurants, etc. L’altre dia llegia una notícia a 20 minutos de que 20 exministres i dos expresidents estan a sou de les grans companyies espanyoles. La notícia era de l’any 2012. En aquest moments ja deuen ser el doble perquè, si alguna cosa tenen aquesta gent, és que de seguida troben qui els fitxi perquè les empreses saben que en trauran un bon rendiment pels contactes a tots els nivells que han anat fent durant la seva vida política. I no cobren pas poc!
Jo n’he fet algun d’aquest gestos i no me’n penedeixo. Fins i tot a vegades penso si no hauria de ser més valent i fer-ne alguns més. I potser ens hi hauríem de posar tots a fer-ne per tal de que no segueixin prenent-nos tant el pèl. I si ens el volem deixar prendre, almenys que sapiguem qui ens el pren. I una altra cosa: potser és tant important fer el gest com explicar-lo. Si vaig a un lloc i no m’atenen bé potser no n’hi ha prou de no tornar-hi a anar, sinó que potser cal que diem a l’amo o a l’encarregat que no n’hem quedat contents, que no hi tornarem més i que en farem difusió entre amics i familiars del nostre desencant. Un petit gest sense importància? Potser sí, però un munt d’aquests gestos poden fer canviar algunes coses com s’ha pogut comprovar amb el tema de les Preferents o dels desnonaments. Amb les xarxes socials actualment estan canviant moltes coses i els petits esforços se sumen molt ràpidament i creixen amb una rapidesa que fa por a alguns poderosos. Segur que no ho canviarem tot, però segur que podrem canviar-ne moltes.
