Ahir estava assegut a la meva butaca disposat a mirar el partit de la final de
la Copa del Rei. Deien, que deien, que deien, que xiularien l’himne espanyol i
que xiularien el Rei con ja s’ha fet costum en aquestes ocasions en què el barça
arriba a la final.
M’hi havia assegut ben allargassat -tan llarg com sóc, que no
és gaire- disposat a veure com guanyava el Barça. Com acostumo a fer sovint,
poso la imatge de TV3 i el so de Catalunya Ràdio. M’agrada la narració del Puyal
i el seu gran equip. Vaig veient els prolegòmens del partit, com els jugadors es
preparen al túnel de vestidors; veig com surten al camp; veig com s’afileren els
jugadors dels dos equips i veig com tothom es prepara i es posa ben dret. Noto
cert nerviosisme en els rostres de les autoritats i tots estaven tesos i
afilerats com xoriços. I, de cop, comença un soroll infernal. M’imagino que són
les anunciades xiulades però, la veritat, no sé distingir ben bé si és això o
algun reactor que s’ha enlairat de l’aeroport del Prat i passa en aquell precís
moment per damunt del camp. No sento himne, no sento xiulets, no sento ningú i
el Puyal resta mut. Només soroll. molt soroll. Les càmeres només enfoquen
rostres d’esportistes i d’autoritats. Res de públic. No puc saber si xiulen, si
berenen o què fan. Res de res. No enfoquen ningú de les graderies. Sembla que
s’ha fos la gent. No hi són. No existeixen. No xiulen. Han desaparegut de cop i
volta.
Després m’he pogut assabentar que sí que es va xiular, que hi
va haver himne, males cares en alguns, mala llet en altres i fins i tot algun
comunicat fet pel Gobierno de España a corre-cuita i en hores intempestives… Si
n’estarien d’emprenyats que fins i tot algun funcionari va haver de treballar
redactant un curiós COMINICADO (que
podeu llegir clicant AQUÍ) un
dissabte al vespre a les 11 de la nit! Algú l’ha qualificat de ridícul. Jo el
qualifico directament de franquista, de país amb molt dèficit de democràcia, que
la única cosa que sap fer és amenaçar els ciutadans. Vergonya, molta vergonya
haurien de tenir. I no s’haurien d’estranyar que molts de nosaltres vulguem
marxar d’un país com aquest,
I una altra cosa. Acabo de llegir que aquest sindicat que
s’autoanomena Manos Limpias –i que no és res més que una colla de franquistes
nostàlgics- també ha posat denúncia a tot bitxo vivent. Haurien de saber uns i
altres que, segons explica el diari LA MAREA, xiular
l’himne és fins i tot un dret segons el jutge Pedraz de l’ Audiència Nacional.
Hi ha un auto de la sala que jutja delictes penals a l’ Audiència Nacional que
va considerar (any 2009) que xiular l’himne d’España és una cosa emparada per la
llibertat d’expressió. Ho podeu veure AQUÍ
