La millor notícia que podíem llegir avui, el primer dia d’un
nou any, és que ha estat localitzat amb vida el nen de 3 anys
desaparegut a Camós, al Pla de l'Estany. El nen va desaparèixer ahir a
la tarda mentre jugava amb altres companys prop de la casa rural Can
Serrallonga, situada en una zona boscosa d'aquest municipi, mentre els seus
pares descarregaven el cotxe per passar el cap d’any en una casa rural.
Aquella coneguda frase “Any nou, vida nova” jo la deixaria en
“any nou, vida”. Simplement vida. De fet, la vida sempre és
nova. Sempre passa alguna cosa encara que no vulguem. No cal dir que, si volem,
en passen moltes més de coses. El nen ha estat trobat amb vida després de que
més de 500 persones han passat tota la tarda del 31, tota la nit de cap d’any i
tot aquest matí buscant-lo. Segurament que ha estat la nit de cap d’any més
profitosa de la seva vida. Han perdut temps i forces per salvar una vida. Avui
podran menjar els torrons i podran brindar amb cava ben satisfets de tot el que
han fet tant els que ho havien de fer per obligació com els que ho han fet
voluntàriament. Caldria que la societat agraís a tots ells les hores, els
maldecaps, el fred, el cansament i l’ansietat que han posat buscant el nen.
Una societat que tingui gent així és una societat viva. Ja
sabem que hi ha molta gent egoista, gent que només mira per ella mateixa, gent
que només sap destruir en lloc de construir. Però només que n’hi hagi uns quants
com aquests que han estat capaços de buscar el nen en una nit de cap d’any,
deixant l’escalfor de la llar, la família, el raïm i els torrons, ja estem
salvats. Heu vist mai el rastre que deixa una tortuga a l’arena de la platja
quan torna al seu mar salvador? Doncs això mateix és el rastre que han deixat
aquest munt de persones aquestes darreres hores. Un rastre salvador, un rastre
que aquesta família no esborrarà mai de la seva memòria. Mentre hi hagi persones
que vulguin deixar aquest rastre d’estrelles en el seu camí, el món està
salvat.
Tots podem deixar un rastre bo si volem. No seria mala imatge
en un primer dia de l’any la d’una tortuga anant cap al mar; com no ho seria la
d’aquest munt de gent buscant frenèticament i sense parar el nen perdut. Són
imatges que hauríem de guardar i imitar, preguntant-nos si tots nosaltres serem
capaços de deixar un bon rastre com ells mirant de crear vida. Simplement vida.
Perquè la vida que creem entorn nostre amb bons sentiments envers els demés
sempre serà nova i donarà fruit.
Quina mena de petjades voldré deixar jo en aquest nou any?
