Democràcia de molt
baix nivell. Democràcia precintada. Democràcia tutelada i vigilada.
Aquest tipus de democràcia és la que tenim a Espanya per més que
no es vulgui reconèixer. A Europa els periodistes ja ho comencen a
veure clar, tot i que les autoritats europees encara fan l’orni. La
realitat, però, és que a Espanya una vertadera democràcia encara
fa por perquè arrosseguem massa tics franquistes. Parlar de
democràcia i tapar la boca al poble és una autèntica farsa i una
mentida. Com ho seria parlar d’humanisme i negar els homes; com ho
seria parlar de salut i tancar hospitals; com ho seria parlar de
cultura i tancar escoles.
Quan la democràcia
es converteix només en una paraula, en un mot buit de contingut, vol
dir que hem perdut una de les coses essencials en una societat: la
igualtat i la participació. En una democràcia no hi pot haver amos
i esclaus, gent que pugui parlar i altres a qui se’ls tapi la
boca. Quan en un país no es permet de cap de les maneres poder fer
un referèndum és que hi ha molta por a la llibertat d’expressió.
Hi ha molta por als resultats que en poden sortir perquè ells saben
prou bé que ha Catalunya hi ha un profund descontentament i un
cansament per com se’ns està tractant que ja ha arribat al límit.
Quan ens parlen de Constitució i de lleis, però són ells els
primers que se les passen per l’arc del triomf, no es pot dir que
el clima democràtic sigui gaire bo. En una democràcia els valors de
llibertat i igualtat són essencials, però a Espanya això no passa.
Aquí les lleis es fan a mida i s’apliquen encara més a mida d’uns
quants. Les minories queden sempre marginades perquè mai a la vida
podran canviar cap llei
Ho deia un brillant
sociòleg de la Universitat de Brasília, Pedro Demo, quan
parlava del cop d’Estat encobert que han sofert els brasilers fa
ben poc:«La nostra democràcia és una representació nacional
d'hipocresia refinada, plena de lleis "boniques", però
fetes sempre en última instància per l'elit dominant per tal de
fer-les servir a profit seu». El cop parlamentari que han tingut
al Brasil s'inscriu dins d'aquest ideari, com s’hi inscriu des de
fa una llarga temporada aquí a Espanya tot el seguit de lleis i
actuacions judicials al servei d’un partit corrupte com el PP i
d’unes oligarquies a les quals ja els està bé deixar les coses
com estan. La Constitució i els drets cada cop compten menys i, si
cal, s’instaura un règim d'excepció com el que estem vivint
aquests dies a Catalunya on els jutges determinen l'esfera de la
política. Dir que els nostres jutges i tribunals no són manipulats
i alguns d’ells manifestament corruptes i no veure que estan al
servei d’un partit que els recompensa prou bé, és fer-se el cec
per no veure la realitat. I el que resulta encara més vergonyós és
que hi ha altres partits que es diuen democràtics que callen
vergonyosament i passen per alt tots aquests fets.
I, per buscar una
mica de caliu, Rajoy se’n va a EEUU i es troba que fins i tot
aquest president mig tocat de l’ala que tenen allà dir davant seu
ahir: «Crec que ningú sap si podran celebrar el referèndum.
Crec que el president Rajoy dirà que no el poden fer, però em
sembla que la gent s’hi oposarà molt». Els catalans ens hi
hem oposat tant i estem tan decidits a fer el referèndum que Rajoy
ha envaït de tal manera Catalunya amb policies i guàrdia civils com
no s’havia vist mai per tal d’evitar-lo.
Però diumenge «la
gent s’hi oposarà molt» i de totes les maneres possibles a tots
els intents i entrebancs per tal de què no puguem fer el referèndum.
Totes les amenaces, tots els precintes, tota la policia i tots els
bastons a les rodes per evitar-lo quedaran ben retratades,
registrades als diaris i a les televisions de tot el món i quedarà
en evidència quina mena de democràcia té Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.