diumenge, 11 de març del 2018

L'epidèmia de la solitud


Andrés Oppenheimer, un prestigiós periodista i escriptor argentí que fa anys que viu a EEUU, deia que quan va llegir la notícia de què la primera ministra britànica Theresa May va nomenar una Ministra de la Solitud la seva primera reacció va ser la de fer una sonora riallada. Però explica també que, després d’entrevistar alguns funcionaris britànics i alguns especialistes, ja no va riure més i va pensar que és una bona idea que molts altres països haurien de començar a estudiar seriosament i copiar-la tan aviat com puguin.

La solitud té una doble cara: per un costat ens fa por viure sols (o gairebé sols) i és una cosa que ens espanta una mica quan pensem en el nostre futur, tinguem fils o no, tinguem més o menys família. Ja sabem com rutllen les coses ara i com es preveu que rutllin de cara al futur. Ningú ens assegura en aquests moments poder estar més o menys ben cuidats en la nostra vellesa. Si hi pensem seriosament, a tots ens espanta una mica la solitud. Però, per un altre costat, tots sentim la necessitat d’alguns moments de solitud i fins i tot algunes persones l’elegeixen com a forma de vida i s’hi troben còmodes en aquesta situació.

No podem negar que hi ha una epidèmia de solitud al món i el problema empitjorarà a mesura que l’expectativa de vida creix. Cada dia hi ha més persones que viuen soles i que es refugien a Facebook i altres xarxes socials per fugir-ne una mica. Però també és veritat que es dóna la paradoxa de que algunes persones tenen desenes d’amics virtuals però no en tenen cap de real.

La soledat produeix depressió i altres malalties que costen als països un ronyó en despeses de salut pública. El nomenament de Tracey Crouch com a Ministra de la Solitud del Regne Unit té com a objectiu combatre la solitud i ajudar al govern a estalviar en despeses de salut. "La solitud destrueix vides, i li costa a l'erari públic una gran quantitat de diners", va dir en una entrevista Sir Simon McDonald, cap del Servei Diplomàtic del Regne Unit. "Així que aquesta nova ministra estarà coordinant la política d'habitatge, la política social, la política de salut, la política educativa, per donar suport als programes que ajudin als que estan sols".

Segons McDonald apunta que hi ha moltes coses simples que pot fer el govern per combatre la soledat, com fer un ús més efectiu dels llocs públics ja existents per la gent gran i els centres juvenils. Alguns estudis han demostrat que la soledat produeix estrès i que pot ser tan perjudicial per a la salut com fumar, o beure en excés. Som animals socials, i no comunicar-nos amb els nostres semblants té efectes perillosos en la nostra salut.

Entre els joves, l'addicció a la tecnologia està causant no només aïllament social sinó també trastorns d'atenció, depressió, ansietat i idees suïcides, segons una nova campanya privada nord-americana contra l'addicció tecnològica anomenada "La veritat sobre la tecnologia". La meitat dels adolescents es consideren addictes als seus dispositius mòbils, i el 60 per cent dels pares senten que els seus fills són addictes a les xarxes socials, segons un informe de l'organització Common Sense.

Què poden fer els països per combatre la soledat de la gent, a més de ressuscitar centres comunitaris infrautilitzats?
Facundo Manes, un conegut neuròleg, neurocientífic i escriptor argentí, proposa una idea interessant: fer que la gent solitària faci treball voluntari. En altres paraules: ajudem-los a fer que puguin treballar junts per bones causes, i al mateix temps se sentin menys sols."El treball voluntari és molt important, perquè tots necessitem un propòsit a la vida i ser altruista activa certes parts del cervell que produeixen plaer, en forma semblant a quan la gent consumeix cocaïna, o menja una hamburguesa amb formatge, o guanya diners".Manes ha afegit que a menys que eduquem a la gent perquè romangui activa i tingui un propòsit a la vida, "els governs hauran de pagar totes les complicacions de salut que sorgeixen quan les persones porten vides passives".

Hi ha molts exemples de comportaments altruistes entre animals com formigues, abelles i fins i tot goril·les, el que ha portat a alguns científics a concloure que pot ser que els humans siguem biològicament altruistes. Llavors, per què no aprofitar això i convertir l'altruisme en una eina per ajudar a combatre la solitud? Potser ha arribat l’hora d'experimentar amb noves idees, per més boges que semblin, per combatre-la.

2 comentaris:

  1. Com a tots els pobles hi ha la seva guarderia per als infants, tampoc hi hauria de faltar una residència per quan s'arriba a la vellesa. En alguns pobles ja n'hi ha,però amb les pensions de molts jubilats no se les poden pagar.
    Crec que més d'un a la tercera edat sent la solitud de la que parles en el teu article

    ResponElimina
  2. Molt cert, Ramona. Hi hauria d'haver més residències i haurien de ser més assequibles econòmicament. En aquest tema anem molt atrassats...

    ResponElimina

Deixa el teu comentari.