Llibre "A PEU"

Aquest és el llibre que l’ Editorial “EL TOLL” d’Ontinyent (La Vall d’Albaida, País Valencià) m’acaba d’editar. Com podeu veure porta el mateix títol d’aquest blog perquè no és res més que una selecció d’apunts dels primers quatre anys i mig d’aquest blog que esteu llegint.
Hem fet una selecció i també una ordenació per temes i dates per tal de que sigui més fàcil llegir el que a cadascú li resulti més interessant.
L’índex és el següent:
1. OBSERVANT AQUEST MÓN DE MONES
2. EL MEU PAÍS
3. JUGANT AMB LES LLETRES
4. VALORS, ENCARA?
5. LES PREGUNTES DE SEMPRE
6. MAR ENLLÀ
7. APRENENT SEMPRE
8. EL CEL I LA TERRA
9. LES CAPACITATS DELS DISCAPACITATS
10. LA POLIS
El llibre comença amb una necessària JUSTIFICACIÓque considero important per tal d’entendre una mica millor com ha arribat a fi de bé -si és que ho puc dir així- aquell atreviment que l’estiu del 2008 vaig tenir.
JUSTIFICACIÓ
Abans de res, m’agradaria justificar l’existència i el per què d’aquest llibre, explicar la gènesi i el títol.
Aquest llibre es titula “A PEU” i du com a subtítol “Caminant a poc a pocs’observa millor la vida” perquè considero que caminar i mirar són dues coses necessàries i essencials per al que vulgui anar una mica ben orientat en el camí que a tots ens toca fer a la vida. Un camí més o menys llarg, més o menys fàcil, més o menys tortuós, però un camí que tots hem de fer, a voltes trescant i altres més tranquil·lament. Però camí personal, a fi de comptes, que si sabem fer-lo sense presses és quan podem anar al ritme adequat per poder mirar i fixar-nos en les coses que tenim i que passen al voltant nostre.
Aquest llibre és el reflex de les mirades diverses que jo he anat fent a alguns punts concrets de la vida durant els primers quatre anys i mig de blog. M’explico: aquest llibre ha nascut d’un blog que vaig iniciar el dia 24 d’ Agost de 2008 i que molt amablement va acollir en aquell moment el diari AVUI. Encara ara el tinc allotjat al diari EL PUNT/AVUI amb aquest mateix títol i allà el trobareu fins que potser un dia em cansi i el plegui.
Aquell blog va néixer sense cap mena de pretensió i encara menys la de que un dia pogués convertir-se en llibre. Quan un dia em van escriure la gent del diari AVUI i em van demanar si el podien incloure entre els blogs destacats del diari -perquè, em van dir, que els semblava interessant- ja vaig estar ben content. Només em van demanar una condició: que cada setmana hi escrivís un parell o tres de vegades, cosa que he complert amb escreix i amb molt de gust. Ara arriba en forma de llibre perquè -també una altra agradable sorpresa-, un bon dia el responsable de l’ editorial valenciana EL TOLL (Ontinyent- La Vall d’ Albaida-País Valencià) em va fer arribar el seu interès per publicar-lo, fet que també m’ha fet molt content i que agraeixo molt. Per aquest únic motiu teniu aquest llibre a les vostres mans ja que, d’altra forma, no hauria pas tingut l’atreviment de publicar.
El blog va començar com un simple “divertimento”, un entreteniment que vaig considerar que podia ser profitós per a mi, així com una manera d’ajudar-me a reflexionar sobre mi mateix, sobre les coses que passaven i que em passaven. La vida -la realitat- és tan complexa i polièdrica que, per poder-la copsar i entendre una mica, és convenient aturar-se a mirar-la i, si pot ser, mirar-la de tots els costats possibles. Com més punts de vista tinguem de les coses millor.
Aquest llibre és fet de mirades, deia. Les mirades sobre algunes coses de la vida que aquí trobareu, seran les que han fet els meus ulls al llarg de més de quatre anys. Per tant, serà la meva mirada en aquell moment concret en què es van produir els esdeveniments i la manera com jo els vaig mirar en aquell moment. Vindrien a ser com flaixos d’una realitat molt concreta, a vegades ben objectiva i altres segurament que molt subjectiva. Hi han coses que no les veiem, tot i fer segles que són al nostre costat i passar-hi per la vora cada dia, perquè no ens hi hem fixat prou. Hi han coses que no les veiem perquè no les hem descobert i quan les descobrim quedem meravellats i ja no podem deixar de mirar-les mai més. Hi ha mirades que ens marquen profundament. Hi han realitats que les mirem amb displicència i les deixem de mirar de seguida perquè no ens interessen prou o potser perquè no ens interessen gens.
Exactament això és el que trobareu en aquest llibre: mirades -alguna vegada indiscretes, altres pacífiques, altres irades, altres potser fins i tot esbiaixades- sobre coses que han passat, que he vist, que em van resultar interessants en un moment determinat o potser em van revoltar. Hi trobareu comentaris sobre coses que em van revoltar la sang i que ara potser em deixarien indiferent o potser me les miraria de forma diferent. Hi trobareu mirades introspectives, íntimes i personals -poques, la veritat sigui dita, perquè em fa molt de respecte això de despullar-se en públic-, mirades cap a fora, cap al meu voltant més pròxim, cap a indrets físicament i sentimentalment llunyans per a molt de vosaltres però molt propers per a mi; mirades cap al cel, mirades cap a l’infern i potser fins i tot alguna cap a llocs desconeguts o imaginats, perquè les persones tenim la gran sort de poder mirar i imaginar el que no és encara -però pot arribar a ser un dia- i que ens dóna nous al·licients, noves forces i noves il·lusions. Imaginant, pensem, creiem i creem.
Us adverteixo ja des d’ara que en aquest llibre hi trobareu més preguntes que no pas respostes, moltes més incerteses que no pas veritats incontestables, justament perquè és el procés que he anat fent jo durant aquest temps apel·lant a la racionalitat, però també a les emocions, dues formes diferents però complementàries per poder atansar-se i entendre millor la realitat. I, a vegades, ni fent tots els esforços possibles he estat capaç d’entendre res…
Per tant, us demano que sigueu amables i benèvols amb aquests textos que, la majoria d’ells, han nascut de forma molt espontània i que he preferit deixar-los tal com van néixer i sense fer-hi retocs. Només en algun cas he considerat oportú escapçar-se algun o afegir-hi algunes frases per a fer-los més entenedors ja que, llegits fora de context i de temps, podien resultar una mica inintel·ligibles. He procurat agrupar-los per temes -però conservant-ne la data de publicació- per tal de poder ser llegits més fàcilment, cosa que no sé pas si he aconseguit massa. Estic segur que no tenen gaire valor literari i estan carregats de llocs comuns i de visions equivocades; però hi ha molta bona voluntat, cosa que també té el seu valor. Si veieu que us avorreixen massa els deixeu i tan amics com sempre!.
He fet la tria i el recull d’apunts del blog des del seu inici -el 24 d’Agost de 2008- fins al 31 de desembre del 2012. He volgut fer una mica de resum tot revisant les estadístiques d’aquests 4 anys i 4 mesos de blog i veig que he escrit 1285 apunts, que han suscitat 1350 comentaris. M’han visitat vora 90.000 persones que han llegit durant aquest temps 152.000 pàgines. Un resultat totalment inesperat del que n’estic content però, si he de ser sincer, he de dir que m’hauria agradat que haguessin estat molts més els que m’haguessin deixat algun comentari; perquè un comentari sempre és una realimentació (en anglès en diuen feedback) molt profitosa per a qui vol comunicar alguna cosa -sigui de paraula o per escrit- i fa el blog molt més viu. També és cert que alguns comentaris me’ls han fet per correu electrònic, fet que ha resultat també molt positiu perquè va suscitar en aquell moment un diàleg molt més personal i a vegades fins i tot ben extens en el temps. N’estic content també per un altre motiu: a través del blog he conegut gent nova, amb alguns d’ells ens hem fet amics i hem seguit una cordial relació. Des d’aquí vull donar les gràcies a tots: els més fidels seguidors del blog (que són uns quants) i també als esporàdics, la majoria d’ells lectors del diari EL PUNT/AVUI que, gràcies al diari, han entrat per pura xiripa al meu blog i s’hi han quedat . A tots ells i a tots els que tindreu la paciència de llegir aquests apunts en format llibre, moltes gràcies.

PODEU DEMANAR ELS EXEMPLARS A EDITORIAL EL TOLL
------------------------------------------------------------


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari.